Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera. El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta. El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna. El naixement d’aigua més important és el de l’albufera d’Anna (on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles), el qual, amb un cabal de 24.000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna.
El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió; hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac. El secà (gairebé 1.000 ha) és ocupat per garrofers, vinya i oliveres. La terra de conreu és molt repartida i conreada en un 96% directament pels propietaris, i la resta, per arrendament. La indústria és, principalment, derivada de l’agricultura: vi, farina i oli a part de fàbriques de regenerats, reflex dels centres tèxtils propers (Énguera, l’Alcúdia de Crespins, Canals).
La població tendí a augmentar des de mitjan segle XIX fins al 1950, que arribà a 2.634 h; posteriorment ha sofert una lenta disminució. L’emigració s’ha dirigit a les ciutats tèxtils del Principat i a València.
La vila (2.621 h agl [2006]; 195 m alt.) és situada a l’esquerra del riu de Sallent; a l’oest, al llarg de la carretera de l’Alcúdia de Crespins a Navarrés es troba el barri de Las Eras.
El 1245, després de la conquesta cristiana, Jaume I la donà a l’orde de Santiago; el domini passà més endavant a Isabel de Borja, germana del papa Calixt III. A favor d’un descendent seu, Felip III l’erigí en comtat. La població, que era morisca, era constituïda, el 1609, inclosa la de l’actual despoblat de Vilanova d’Anna, per 150 famílies, les quals deixaren el poble amb motiu de l’expulsió decretada aquell any. Durant la guerra de Successió fou austriacista i, per això, castigada durament per Felip V.