Joan fou l’únic escriptor canònic que li donà el nom d’Anticrist. En l’Antic Testament, alguns autors, sobretot Ezequiel i Daniel, descriviren personatges històrics o imaginaris, enemics de Déu i del poble jueu. En el Nou Testament, Pau i Joan parlaren d’un seductor o impostor que fa apostatar els creients i impedeix als qui encara no ho són d’abraçar la fe. Descriviren també els mitjans oficials de propaganda i opressió desplegats per a obtenir aquest fi. L’Anticrist és presentat sota el doble aspecte d’impostor religiós i poderós polític. L’Anticrist per excel·lència s’ha de presentar a la fi del món, i el mateix Crist l’anihilarà al moment de la parusia. Però els autors sagrats veieren ja anticrists en les èpoques de crisi, persecució o heretgia. A vegades l’Anticrist ha estat interpretat com una potència anticristiana que ha aparegut en diversos períodes i de diverses maneres; Joan Evangelista, que veié anticrists al seu temps, els considerà esperits de l’Anticrist futur.