Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics. L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília; d’allà passà al convent de Montepaolo (Forlí), on començà les seves tasques de predicació. Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya (Santa Maria della Pugliola) i els següents a Montpeller, Tolosa i altres indrets de França; d’aquest ensenyament nasqué l’escola teològica franciscana. Els seus Sermones dominicales i els Sermones in solemnitatibus Sanctorum ensenyen una teologia querigmàtica amb caràcter i finalitat pastorals. Fou canonitzat per Gregori IX el 1232 i considerat doctor de l’Església Catòlica. Com a devoció, cal citar els 13 dimarts de sant Antoni, que tingueren popularitat a partir de l’any 1619; igualment, l’anomenat pa dels pobres, que consistia en una almoina de pa en record d’un miracle. Aquest costum fou escampat arreu al segle XIX per Louise Bouffier de Tolon. La seva festa se celebra el 13 de juny.