En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi : és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase. Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera. Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae (Priscià). És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de Tràcia.