L’autor les esmena, però no sempre d’acord amb les regles clàssiques i algunes de les esmenes poden identificar-se amb formes pertanyents a la llatinitat cristiana africana o visigòtica. Hom el considerava dels s. III-IV, bé que la crítica més moderna el data posterior al 568. És un gran instrument de treball per al coneixement i l’estudi del llatí vulgar.