Heretà el comtat de Ribagorça (Joan II: 1485-1512), fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna. Educat conjuntament amb el príncep Ferran (després Ferran II), oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança. Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat; el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa. Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya. Elegit president de la generalitat de Catalunya com a castellà d’Amposta el 1512, fou nomenat el mateix any, successivament, lloctinent del Principat, capità general —la unió dels dos càrrecs en una sola persona era aleshores una novetat— i lloctinent general de la corona catalanoaragonesa. L’abat de Montserrat Pedro de Burgos li adreçà en forma de carta, el 1514, la Historia y milagros de la Virgen de Montserrat. És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre, que ell havia encarregat a Nàpols el 1508.