El terme és situat a l’estret del Millars, a banda i banda d’aquest riu, en una zona característica per la seva aspresa i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous (calcaris) valls estretes i profundes. El terreny és muntanyós, excepte un altiplà situat al nord. Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels mateixos propietaris. Al regadiu (50 ha), situat a les vores del Millars, que aprofita aigua de les nombroses fonts i del mateix riu, la qual és desviada per tres séquies (Nova, Vella, i d’El Bajo Lugar), hom conrea blat, moresc, patates, hortalisses i arbres fruiters; al secà, cereals alternats (50 ha de blat i moresc) i arbres fruiters (300 ha d’ametllers, garrofers i oliveres). Antigament el principal conreu fou la vinya, la qual ha retrocedit davant la pineda. La superfície no conreada, de propietat comunal (en una tercera part) i privada, és en part coberta de pinedes, les quals han esdevingut la principal riquesa del municipi; hom exporta fusta, llenya i escorça de pi. Hi ha també pasturatges d’hivern. La població ha anat disminuint des de mitjan s XIX: ha arribat a una sexta part dels habitants del 1900. L’emigració s’ha dirigit principalment a Barcelona. El poble (170 h agl [2006]; 406 m alt.) es troba a la dreta del Millars. Fou una població de moriscs que pertangué a la família Vallterra. El 1609, any de llur expulsió, era habitat per 85 famílies de cristians nous. Dins el terme hi ha, també, el despoblat de La Artejuela i les caseries de Los Catalanes, El Plano de Arriba i El Plano de Abajo.