Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional (1915) i una de les principals figures intel·lectuals d’aquest partit. En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts (1931), sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín (1932); conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París (1936-37). Fou director dels periòdics España (1916), Leviatán (1934-36) i Claridad, i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo. Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE. Escriví novel·les, obres teatrals i assaigs polítics, com El ocaso de un régimen (1930), La guerra desde Londres (1942) i El pensamiento español contemporáneo (1962).