Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle (1913), que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre (1919), etc. També escriví novel·la —Bestio dou Vacarés (1924) fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes: La Caraco (1926), Sauvagino (1929), etc.