Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos. S'establí a Praga (1562) al servei dels Habsburg. Retornà a Itàlia l’any 1587. La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’al·legoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme. Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana: Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions de les quals són al Louvre de París, a Viena, a Bèrgam, a Skokloster (Suècia), etc.