El conjunt és format per un massís paleozoic completament arrasat per l’erosió i constituït sobretot per esquists, gresos i filites quarsoses. Són molt característiques les plataformes d’erosió, restes del peneplà antic. La descomposició dels esquists ha produït un sòl argilós, impermeable, que forma zones entollades, amb briòfits i la consegüent acumulació de torba, que fou utilitzada durant molt de temps com a material de combustió. Les Hautes Fagnes i la plataforma del Baraque Michel són les més grans d’aquestes àrees pantanoses. Els més coneguts d’Europa, ocupen extenses àrees amb abundants animals com cérvols i senglars. Zona fronterera entre els dominis de França i els dels Habsburg, el territori es veié envoltat, a partir del segle XVI, de ciutats fortificades (Longwy, Sedan, Charleville, Marienburg).
Amb el nom de batalla de les Ardenes hom designa dos importants episodis bèl·lics que hi tingueren lloc a la Primera i la Segona Guerra Mundials. Entre el 22 i el 25 d'agost de 1914, al començament de la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany, en marxa vers l’oest, hagué de vèncer a les Ardenes la resistència francesa, resultat que aconseguí amb unes 120.000 baixes. El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, la Wehrmacht trencà en aquesta regió el front francès; al final del 1944 hi tingué lloc la darrera contraofensiva de les tropes alemanyes de Von Rundstedt, les quals aconseguiren de trencar les línies americanes prop de Givet, però aquest darrer avanç alemany fracassà davant la resistència dels americans a Bastogne (16 de desembre de 1944-25 de gener de 1945).