Situat sobre les dunes quaternàries consolidades a la zona de contacte entre la plana al·luvial del prat de Sant Jordi i la plataforma estructural vindoboniana de sa Marina de Llucmajor, vora un recer mariner utilitzat antigament per una colònia de pescadors que, juntament amb els trencadors que treballaren les pedreres de marès, formaren el primer nucli urbà a la part de Llucmajor el traçat urbà del qual fou determinat per l’esmentat torrent dels Jueus, la carretera de Llucmajor i la carretera militar de s’Arranjassa al cap Enderrocat. La instal·lació del tren de Santanyí (1916), que arribà a s’Arenal el 1914, fou origen de la intensificació de l’extracció de pedra, mentre es formava una colònia d’estiuejants, amb la qual cosa el poblament s’estengué a la part de Palma (anomenada s’Arenal de Palma), d’un traçat en quadrícula amb una plaça central, que posteriorment ha crescut cap a l’oest i cap al nord. De 21 h que tenia el 1887 (tots a la part de Llucmajor), i que el 1910 eren 67, es passà el 1930 a una població de 379 h (181 dels quals a Llucmajor). En aquesta època, s’Arenal era anomenat es Republicans, pel predomini d’aquesta ideologia política entre els seus habitants, de la qual era capdavanter Mateu Martí (dit Ateu Martí), mort tràgicament a l’estiu del 1936. A partir del 1940 (336 h) s’intensificà la funció de colònia estiuenca i cap al 1950 hom inicià l’activitat turística que el caracteritza. El 1960 tenia 1 162 h (701 del municipi de Llucmajor); el 1981 9 106 h, dels quals 5 118 de la part de Llucmajor, i el 1991 10 649 h (6 264 h de Llucmajor). Aquesta població, formada principalment per immigrats (un 45% són d’origen peninsular), és caracterizada per la seva joventut (un 37% de menys de 20 anys i només un 8% de més de 60) i pel predomini, entre els actius, de les activitats terciàries (55%). Destaquen la urbanització de Son Verí i el port esportiu del Club Nàutic.