Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas (província d’Almeria). Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada. Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià (jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de Segura). En són característiques els poblats fortificats en llocs alts, les tombes d’una o dues persones sota les cases, en gerres o cistes, la metal·lúrgia del coure i del bronze (també s’hi treballà l’or i l’argent), les falçs de sílex i la ceràmica llisa. L’origen i el final d’aquesta cultura són molt mal coneguts.