Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls. Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista. Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves com Josep Palau-Fabre, Joan Vinyoli, Joan Brossa i Albert Manent. Hi predominà l’assaig crític de literatura i d’art. Amb una voluntat d’exigència i de rigor crític i enriquida amb dibuixos i gravats inèdits de Miró, Hugué, Clavé, Ràfols, Grau Sala, reeixí a convertir-se en una de les manifestacions més importants de la represa cultural de la postguerra.