Fundador i director de la revista Cinema Nuovo (1952) i un dels teòrics del moviment neorealista. Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács. Autor dels llibres L’arte del film (1950), Storia delle teoriche del film (1951), obra molt important, Cinema italiano 1960: romanzo e antiromanzo (1961), Il dissolvimento della ragione: discorso sul cinema (1966), amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale (1975), primera part de l’antologia Cinema Nuovo, una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film (1979) i Sciolti del giuramento. Il dibattito critico-ideologico sul cinema negli anni Cinquanta (1981), recull de texts.