És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent (armanyac). Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants. El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo. Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac (el qual en fou separat de nou el 1285). Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats de Lomanha, d’Autvilar i de Comenges, i el Charolais (del 1327 al 1390). Joan IV (mort el 1450) disputà Comenges a Carles IV de França, però fou vençut (1444) i hagué de renunciar a tots els seus drets. Després de la mort de Joan V (1473), el rei Lluís XI declarà el comtat incorporat a la corona (1481), però Carles VIII el restituí a Carles I, germà del darrer comte. Passà després al duc Carles IV d’Alençon (mort el 1525) i al rei de Navarra Enric II d’Albret (mort el 1555), ambdós consorts de Margarida de Valois-Angulema, a la seva filla Joana III d’Albret, reina de Navarra (morta el 1572) i, finalment, al fill d’aquesta, el rei Enric III de Navarra i IV de França, que incorporà el comtat a la corona el 1607. Lluís XIV el tornà a donar (1645) a Enric de Lorena-Guisa, comte d’Harcourt (mort el 1666), la posteritat del qual l’ostentà fins a la Revolució Francesa.