OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Armanyac

Forma occitana d’Armanhac (oc), Forma francesa d’Armagnac (fr)
Occitània
Forma occitana d’Armanhac (oc), Forma francesa d’Armagnac (fr)
Regió històrica de Gascunya, Occitània, a la conca d’Aquitània, que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.

És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent (armanyac). Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants. El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo. Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac (el qual en fou separat de nou el 1285). Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats de Lomanha, d’Autvilar i de Comenges, i el Charolais (del 1327 al 1390). Joan IV (mort el 1450) disputà Comenges a Carles IV de França, però fou vençut (1444) i hagué de renunciar a tots els seus drets. Després de la mort de Joan V (1473), el rei Lluís XI declarà el comtat incorporat a la corona (1481), però Carles VIII el restituí a Carles I, germà del darrer comte. Passà després al duc Carles IV d’Alençon (mort el 1525) i al rei de Navarra Enric II d’Albret (mort el 1555), ambdós consorts de Margarida de Valois-Angulema, a la seva filla Joana III d’Albret, reina de Navarra (morta el 1572) i, finalment, al fill d’aquesta, el rei Enric III de Navarra i IV de França, que incorporà el comtat a la corona el 1607. Lluís XIV el tornà a donar (1645) a Enric de Lorena-Guisa, comte d’Harcourt (mort el 1666), la posteritat del qual l’ostentà fins a la Revolució Francesa.

Col·laboració: 
AFE

Llegir més...