Situació i presentació
És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme.
Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar. A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel. Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall. El límit de ponent amb el d’Alàs i Cerc segueix un traçat pels vessants muntanyosos que van des de la riba esquerra del Segre i fins al roc de la Gralla. A migdia, el termenal amb Cava passa pels vessants septentrionals de lo Grau i coincideix en part amb el torrent del Solà, que desguassa per la dreta al riu de Cadí, dit també Riu Sobirà.
Hom accedeix al poble d’Arsèguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d’Arsèguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d’Arsèguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme veí de Cava.
La població i l’economia
El fogatjament de vers el 1380 registrava 23 focs a Arsèguel i 17 el del 1553. El cens de Floridablanca, del 1787, comptabilitzava 180 h. La població augmentà els anys següents fins a arribar al màxim demogràfic del 1857 (439 h); d’aleshores ençà la minva fou progressiva. El 1887 hi havia 328 h, 284 h el 1900, 248 h el 1930, 159 h el 1950 i 136 h el 1960. L’any 1970 s’havien reduït a 118 h i el 1975 a 78 h. A partir d’aquesta data, la població s’anà recuperant lentament fins al període entre els anys 1986 (83 h) i 2001 (103 h), quan el creixement va ser més evident. Aquest increment fou possible com a conseqüència d’un saldo migratori positiu. L’any 2005, però, la població havia disminuït a 92 h.
A mitjan segle XIX l’economia era basada en l’agricultura, en la ramaderia i en l’explotació forestal. Alguns camps de conreu eren regats per les aigües del riu d’Arsèguel; s’havia plantat vinya, i encara entre els actuals boscos hom pot veure els antics bancals. Les terres produïen també blat, sègol, ordi, llegums, patates, hortalisses, fruites (sobretot cireres), i hi havia pastures per al bestiar boví, mular, porcí, de llana i cabrú. S’obtenia fusta per a la construcció i llenya. Anteriorment és sabut que hi havia teixidors de llana.
Tot i que una bona part de la superfície agrària és ocupada per terrenys forestals i pastures permanents, hi ha bancals on es conreen hortalisses per al consum domèstic i camps de patates. Però el principal conreu són els prats i el farratge destinats al bestiar boví (que és la principal font ramadera), que són presents sobretot a les vores del Segre i del riu d’Arsèguel.
L’explotació forestal és encara molt important; les principals partides de bosc al S són la Socarrada i el bosc de Font Rosset; al N, el del Vinyer de Bescaran, el de lo Puig i el d’Auberri.
A Arsèguel hi ha una empresa de construcció. Des de finals del segle XX el sector turístic ha pres una forta embranzida i s’han obert diversos establiments de restauració i allotjament.
El poble d’Arsèguel
El poble d’Arsèguel, a 949 m d’altitud i que tenia 59 h el 2001, és emplaçat al cim d’un turó a la dreta del riu d’Arsèguel. La caseria, al cim i als primers esglaons del vessant, domina per una banda el curs del Segre i per l’altra té la serra de Cadí com a teló de fons.
Arsèguel amb la serra del Cadí al fons
© Fototeca.cat
El turó de Patalín es dreça rere les cases. Aquestes són de pedra i tenen les cobertes de teula àrab. Dins la població actual hi ha el nucli antic, conegut pel nom del Castellot. S’hi conserven restes d’una forta muralla i les cases, per causa del desnivell del terreny, es fonamenten en grans arcades.
A l’extrem, arrecerada al turó de Patalín, hi ha l’església parroquial de Santa Coloma, potser en origen edifici romànic d’una sola nau rectangular, sense absis exempt. A ponent hi ha el portal, format per tres arquivoltes de mig punt en degradació sobre una línia d’impostes motllurada. Sota mateix, als carreus de les rebranques, hi ha unes carotes rústegues. A l’angle del sud-oest de l’edifici, sobre la façana, es dreça un campanar de torre, quadrat, que és obra posterior. També són més tardanes les capelles rectangulars que s’obren a banda i banda de la nau, coberta amb volta de llunetes barroca. Per a la reconstrucció d’aquesta església s’aprofitaren carreus d’una església més antiga, situada uns 40 m més enllà de l’actual (on hi ha el cementiri i hi resta la fonamentació) i que era dedicada a sant Miquel. Al segle XIX encara hi havia culte.
El poble fa la seva festa major el primer cap de setmana d’agost. A més, cada any se celebra la Trobada internacional d’Acordionistes del Pirineu, molt concorreguda, l’últim dissabte de juliol. Aquesta activitat portà a crear, l’any 1988, el Museu de l’Acordió.
Altres indrets del terme
El Segre és travessat per un pont de pedra de dos ulls, bastit a la primeria del segle XX al lloc del pont antic, que s’endugué un aiguat el 1872. Aquest primer pont fou substituït aleshores per una palanca, que s’endugué una riuada el 1892. Vora seu hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel. Diu Pascual Madoz que vora el pont hi havia una font termal, les aigües de la qual duien àcid carbònic, magnesi, ferro i sulfat de calci. Hi ha, més enllà, aigua amunt del Segre, però ja dins el terme veí del Pont de Bar, els antics banys sulfurosos de Sant Vicenç. Madoz esmenta també al terme la cabana de pastors de l’Isern, el Maset de Carcolze, el de Planes, el de Sança, la Masia de la Casota, la Bollera i el Molí de l’Isern. Hi ha també l’ermita de la Mare de Déu del Carme.
La història
El nom d’Arsèguel, que apareix mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és d’origen preromà.
Dins el comtat de Cerdanya en origen, la vila d’Arsèguel s’integrà al segle XIV al d’Urgell. És citada el 996 i anteriorment és mencionada la serra d’Arsèguel (964). Al segle XI hi tenia un alou la mitra d’Urgell. El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d’Oms i de Mura, que fou també conseller de Pere III. A la fi del segle XVI el castell d’Arsèguel tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resistí diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya féu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga, a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà, comandats per mossèn Llorenç; finalment el castell es reté i fou destruït. Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc d’Arsèguel continuà en mans dels Cadell fins molt a la primeria del segle XVIII, en què la senyoria passà a altres mans (la jurisdicció, ja de força anys abans, pertanyia al rei).