Un dels més grans matemàtics de l’Índia i el primer científic d’aquest país del qual es conserven escrits. Autor del tractat Āryabhatṭiyā (499?), dividit en quatre parts. A la primera proposa una notació dels nombres mitjançant síl·labes. A les altres tres parts tracta temes d’astronomia, entre els quals una teoria dels epicicles, i és el primer a parlar de la rotació de la terra entorn del seu eix. Els seus principals treballs de matemàtiques són l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, on utilitza el sistema decimal amb el zero, la suma de progressions aritmètiques, la resolució d’equacions de segon grau amb una incògnita i de sistemes de dues equacions amb dues incògnites, la utilització de sinus i cosinus, i l’aproximació al nombre π fins a la quarta xifra decimal. Les seves obres foren traduïdes a l’àrab, i el 1874 en fou feta una edició a Leiden.