Fou ordenat sacerdot el 1880, però, racionalista i lliurepensador, deixà el sacerdoci després de la publicació de Balada in romance (‘Balades i Romanços’, 1890) i es convertí en portaveu de l’anticlericalisme al seu país. D’entre les seves obres, d’estil vigorós i objectiu, destaquen Lirske in epske poeźije (‘Poesies èpiques i líriques’, 1896) i Nove Poezije (‘Noves poesies’, 1900).