Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm. Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques. No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista. La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra. La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica. Les obres més importants del seu període romàntic són l’escola de Karlshamn (1912), la capella del Bosc i el cinema Skandia, a Estocolm (1922-23), amb clara decoració neoclàssica, la tomba del príncep Bernadotte i el projecte primitiu (1921) per a la biblioteca municipal d’Estocolm. Ací la seva obra s’acosta més al racionalisme europeu, sense, però, eliminar del tot els detalls clàssics. A partir del 1930, Asplund entrà definitivament en la seva etapa renovadora, que continuà amb els magatzems Bredenberg (1933-35), amb els laboratoris de bacteriologia de l’estat (1933-37), a Estocolm, i que culminà amb l’ampliació de la casa de la ciutat de Göteborg, exemple magistral de respecte al passat, al present i a l’esdevenidor. La seva casa d’estiu (1937), sense cap concessió a la notorietat i a l’evasió banal, entronca amb Wright. La seva última obra, el crematori del cementiri d’Estocolm (1935-40), és una mena de retorn fidel al seu classicisme: una creu enorme es reflecteix en un llac artificial; els noms són significatius: capella de la Santa Creu, de la Fe, de l’Esperança.