La seva adhesió al grup de Viena denominat Vukkaradžić el mogué a participar com un dels capdavanters en el moviment nacionalista. Després de la revolució del 1848 viatjà desterrat per Europa i, de retorn, publicà algunes de les seves millors obres, la narració llarga Bunjevka (1851) i la novel·la Dva Idola (‘Dos ídols’, 1852).