El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat; malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials. En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P. Bedós, un teatre i una biblioteca.
Sota la presidència d’Emili Sabaté (1919-35), l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un conservatori de música i una escola de teixits. El 1920 comprà el camp del Xipreret, que convertí en camp d’esports, on s’organitzà la Festa de l’Aviació. L’època de màxima activitat fou durant la Segona República. S’organitzaren conferències, exposicions i el campionat de fons d’Igualada.
Cursa de bicicletes durant la inauguració del velòdrom (1923) en el camp d’esports de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Arxiu Comarcal de l’Anoia
Amb posterioritat al 1939, durant la dictadura franquista, les activitats foren clausurades. L’entitat Centro Nacional suplantà l’Ateneu en l’aspecte recreatiu, mentre que les funcions docents i esportives eren gradualment absorbides per l’estat i el municipi.
Amb el restabliment de la democràcia, el 1977 la institució ressorgí per voluntat popular i fou retornada al poble. La precarietat dels nous inicis obligà a vendre i llogar el patrimoni. Hom ha emprès des d’aleshores successius treballs de rehabilitació del local, força malmesos durant la dictadura. Disposa, entre altres instal·lacions, de la Biblioteca Joan Constansó (1983) i ha esdevingut el principal centre d’activitats lúdiques i culturals d’Igualada. L’Ateneu fomenta un equip de futbol. El 2008 rebé la Creu de Sant Jordi.