Inicialment s’inspirà en les doctrines neogremialistes d’aquest últim, i tractà de reunir els dependents de comerç de la ciutat. De fet, però, esdevingué l’associació apolítica més important i més característica de la burgesia local, de base mercantil. En sorgiren, encara al s XIX, les primeres escoles de comerç de València i la iniciativa de la Cambra de Comerç; el 1909, essent-ne president Tomàs Trénor, fou l’entitat organitzadora de l’Exposició Regional Valenciana. També es vincularen al seu estímul la creació del cos de corredors de comerç i la de les borses de valors que han funcionat a la ciutat. Entre el 1936 i el 1939 prengué el nom d’Ateneu Popular Valencià, i restà a les mans del sector petit burgès, aleshores addicte a la República. Posteriorment, després d’uns anys d’interdicció (1939-50), ha procurat de recobrar la significació que tenia abans de la guerra.