Atles

Atlas
Atlant
Ἀτλας (el)

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)

Carlo Raso (CC0)

Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.

Fou pare de les Plèiades, de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias. El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel. Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus. Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord. A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu (a qui havia refusat l’hospitalitat) mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità per a esdevenir el rei d’una contrada occidental, fill d’Hèsperis, i formar part del mite de les Hespèrides i llur jardí. Els artistes el representaren generalment com un gegant forçut, nu, aguantant el cel.