Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros (1810-13), que donà nom al moviment del fosforisme. Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling. Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå (‘L’ocell blau’, 1814) i Lycksalighetens Ö (‘L’illa de la felicitat’, 1824-27). De les seves obres de crítica literària destaquen Aesthetiska afhandlingar (‘Assaigs d’estètica’, 1826) i Svenska Siare og skalder (‘Visionaris i poetes suecs’, 1841-55).