A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal. El secà ocupa 1.377 ha (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers). Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris. La població, que anà augmentant des del s. XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 (889 h) fins a quedar reduïda a 544 h el 1981. El poble (395 h agl [2006], atzubians; 102 m alt.), que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609. El 1611 Francesc Roca, senyor territorial, atorgà la carta de població a sis famílies mallorquines. Al segle XVI havia estat segregat de la parròquia de Pego per tal d’agregar-lo a la nova rectoria de moriscs de Favara. Dins el terme municipal es troba el poble de Forna, agregat el 1910.