Centre industrial (tèxtil, mobles, metal·lúrgia). Sembla que reemplaçà Bibracte com a capital dels edus. L’any 58 aC fou destruïda per Juli Cèsar; reconstruïda, rebé el nom d' Augustodunum i esdevingué lloc de residència del prefecte de les Gàl·lies. Bisbat des del s III. A la caiguda de la Gàl·lia en poder dels bàrbars, formà part del regne burgundi; el 527 fou presa pels francs. Sota Ricard el Justicier , comte d’Autun, que fundà el ducat de Borgonya (s X), la ciutat experimentà un renaixement. Conserva importants monuments gal·loromans: les portes Saint-André i d’Arroux, a les antigues muralles; les ruïnes del teatre, el més gran de la Gàl·lia. L’església de Saint-Lazare (s XII), actualment catedral, és una de les més belles construccions de l’escola romànica de Borgonya. Hi destaca el timpà del portal principal, obra de Gislebert, que representa el judici final. Altres monuments d’Autun són la font de Saint-Lazare (1543) i el palau episcopal (s XVIII).