L’obra primitiva devia ésser destruïda en temps d’Alexandre el Gran. A base dels fragments salvats i d’altres de reconstruïts de memòria, els sacerdots dels ss III-IV recompongueren un cànon de 21 llibres, conservat només en part. L’actual Avesta es divideix en 5 parts: Yasna (sacrificis), llibre litúrgic, la part més important del qual és constituïda pels Gāthā (sermons en vers) probablement de Zaratustra, els elements més antics dels Avesta; Visprat , invocacions litúrgiques, recitades a les festes; Yasht , cants de lloança en honor de la divinitat; Vendidad , sèrie de prescripcions per a mantenir la puresa ritual; i Khorda Avesta , breu extracte de l’Avesta, emprat com a llibre de pregària pels fidels. El llibre era escrit en avèstic (antic irànic), però la llengua havia deixat d’ésser viva des del s IV aC aproximadament. Els texts començaren a ésser traduïts i comentats en pahlavi (irànic mitjà) a partir del s III dC.