Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina. La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat. Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie (1827), Vorlesungen über spekulative Dogmatik (1828-38), Vorlesungen über Sozietätsphilosophie (1832).