Segons el Gènesi, la torre de Babel, que fou construïda pels homes emigrats cap a l’Orient després del diluvi, havia de tocar el cel. Déu confongué el parlar d’aquella gent i els dispersà per tota la terra, i així impedí que portessin a terme llur obra. Els exegetes creuen veure en el fons d’aquesta tradició popular l’intent de realitzar una gran unitat política. La narració fou inspirada per la famosa torre del temple babilònic d’Etemenanki, identificada per Hilprecht en unes excavacions efectuades el 1913. La idea de confusió lingüística fou suggerida potser pel gran nombre de llengües parlades a la ciutat de Babilònia. La torre de Babel esdevingué per als jueus i per als cristians un símbol de la idolatria, de l’orgull i de la confusió.