És una plana amb turons i dunes, de sòl molt fèrtil que la converteix en una de les regions agrícoles més riques de la federació. Per al regatge són utilitzades les aigües dels canals (Danubi-Tisza, Novi Sad-Mali Stapor). Els principals nuclis de població són Novi Sad, Subotica i Sombor.
La Bačka, que havia participat en les diverses vicissituds de l’Alföld (avançades de la frontera romana, invasions húnnica i àvara), fou poblada per magiars fins que la major part dels habitants l’abandonà, fugint de la conquesta turca, al segle XV. A part alguna colonització sèrbia, el repoblament fou iniciat, després de la reconquesta cristiana del segle XVII, amb refugiats catòlics de Dalmàcia, Bòsnia i Hercegovina, magiars, alemanys de Suàbia, lorenesos (després assimilats pels anteriors) i eslovacs. El tractat del Trianon (1920) atribuí quasi tota la regió a Iugoslàvia. Després de la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial la major part dels colons alemanys foren morts o expulsats.