Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies (bacanal). Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC. El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica (Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc.) i per l’escultura i la pintura renaixentista (Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc.).
Bacus (1496-97), obra escultòrica de Miquel Àngel sobre el déu del vi i del deliri místic (Museo Nazionale, Florència)
© Corel Professional Photos
Nom amb què també era conegut el déu grec Dionís i que fou adoptat pels romans, que l’identificaren d’altra banda amb l’antiga divinitat itàlica Liber pater.