OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Enric Badosa i Pedro

Enrique Badosa
Periodisme    Literatura
Enrique Badosa
poètica poètica i periodisme period
Poeta, traductor i crític en llengua castellana.
Barcelona, 1927 — Barcelona, 31 de maig de 2021

Publicà assaig (Primero hablemos de Júpiter. La poesía como medio de conocimiento, 1958; Razones para el lector, 1964; La libertad del escritor, 1968; La tentación de la palabra, 2013; Sine tradere, 2016) i reculls poètics (Más allá del viento, 1956; Baladas para la paz, 1963; Arte poética, 1968; Poesía (1956-71), 1973; Dad este escrito a las llamas,1976; Mapa de Grecia, 1979; Epigramas confidenciales, 1989, premi Ciutat de Barcelona 1990 i premi Fastenrath 1992; Epigramas de la gaya ciencia, 2000; Parnaso funerario, 2002; De fin de siglo, 2003; Otra silva de varia lección, 2004; Ya cada día es más noche, 2006; Antología, 2007; Trivium, 2010).

Com a traductor desenvolupà una important tasca de difusió al castellà de dos dels principals poetes catalans de postguerra amb obres com Antología de Salvador Espriu (1956) i Antología de J.V. Foix (1963), totes dues amb diverses edicions bilingües revisades i augmentades fins a arribar a la tercera d’Espriu (1985) i a la quarta de Foix (2001). També és antòleg i traductor de La lírica medieval catalana (1966) i d’Horaci (XXV Odas de Horacio, 1992 i Epodos y odas de Horacio, 1988).

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2006).

Llegir més...