S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern. El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer. Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA (1966-71), es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano. Publicà Mozart-Interpretation (1952, en col·laboració amb la seva esposa Eva Halfar) i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L. van Beethoven (1970). Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’Europa. Fou pioner en la interpretació historicista aplicada al piano, i aviat s’interessà pels instruments d’època, a partir del seu contacte amb Jörg Demus, iniciant així una important col·lecció particular de pianos antics, amb molts dels quals enregistrà diversos discos..