Començà com a escultor (cor de Santa Maria Novella, a Florència, 1491-96), i fou primer mestre d’obres de la catedral (1507-15). La seva obra fonamental, el palau Bartolini-Salimbeni de Florència (1517-20), influïda per Rafael i Sangallo el Jove, provocà grans controvèrsies perquè s’apartà de la tradició brunelleschiana en intercalar nínxols entre les finestres, que tenen encreuaments i són coronades per frontons corbats o triangulars.