Té una superfície de prop de 90 000 km2, la major part composta per grans planures argiloses o argil·losorrenques. Hom hi pot distingir una zona palustre, una zona d’estepes i una zona de sabanes. Són notables els massissos d’Abou Tafan (entre 1 500 i 1 600 m). Els baguirmi consititueixen una ètnia a part. El centre principal de població és Massénya. Des d’abans del s XVI era habitat per diverses tribus nègrides, entre les quals sobresortia la dels bulales. Aquesta i d’altres, però, foren desplaçades, cap al 1 500, pel Kenga Berni-Bessé, el qual s’instal·là a Massénya i fundà una dinastia. Malo (1546-68), un dels seus descendents, es titulà mbang (‘rei diví’) i organitzà Baguirmi com una monarquia sagrada que persistí fins i tot després de la conversió a l’islam. A partir del s XVII, Baguirmi hagué de lluitar contra els seus veïns, els regnes de Bornu i Ouadaï, i cap al 1760 acceptà la sobirania d’Ouadaï, després de trencar el vassallatge que havia fet amb Bornu el 1740. Després d’un període d’independència, fou arrasada la seva capital pel soldà d’Ouadaï i hagué de demanar ajut a França (1897); els francesos establiren un control sobre tota la regió, la qual formà part de l’Àfrica Occidental Francesa fins el 1960.