Fou deixeble de P. Rytel i P. Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951. La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles. D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon (1951). De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda (1957) i els Quatre assaigs per a orquestra (1958), en què utilitzà la tècnica dodecatònica. Aquest doble vessant el fa a la vegada hereu de la tradició romàntica, des de F. Schubert fins a G. Mahler, i de la música d’A. Webern i A. Berg. La seva obra inclou música orquestral, instrumental, vocal i de cambra i també òperes (Jutro, 1966), i composicions per al cinema, amb gairebé quaranta bandes sonores.