Baixa Navarra

Be-Nafarroa (eu)

Territori històric del País Basc, al vessant nord dels Pirineus.

Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics. És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs. A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París. Es divideix en tres cantons: Iholdi, Sant Joan de Peu de Port (Saint-Jean-Pied-de-Port) i Baigorri. La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi. Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu (Saint Palais), antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge. La llengua del país és el basc, actualment en regressió. La Baixa Navarra és considerada una de les set regions o territoris històrics del País Basc (Zazpirak Bat) o una part d’una de les sis de Navarra (Seirak Bat). Formà part del regne de Navarra, del qual constituïa la sisena merindad , anomenada l' Ultrapuertos . Arran de la conquesta del regne per Ferran el Catòlic (1512), ratificada per les corts (1513), i de la successiva adscripció a la corona de Castella (1515), sorgí el problema de la possessió efectiva de la part ultrapirinenca del país. La Baixa Navarra fou abandonada de fet (1530) als Albret, situació reconeguda el 1659 al tractat dels Pirineus. El 1607 Enric IV de França decretà la unió de les corones d’ambdós països, la titularitat de les quals ostentaren els Borbó de França fins a la Revolució. La compilació del dret baixnavarrès, redactada en bearnès i aprovada el 1608, fou ratificada, malgrat les protestes dels naturals, que hi veien retallades llurs llibertats, per Lluís XIII l’any 1611. La Baixa Navarra assolí de conservar la seva condició de “país d’estats” fins a l’esclat de la Revolució.