De molt jove se n'anà a Mèxic, on fou ordenat sacerdot, i el 1620 fou nomenat bisbe de Puerto Rico. És autor d' El Bernardo o La Victoria de Roncesvalles (1624), poema èpic erudit escrit en la seva joventut a la manera d’Ariosto; s’inspirà en la llegenda de Bernardo del Carpio, amb contínues digressions fantasticoal·legòriques que el converteixen en exemple típic del barroc. Escriví també Grandeza mexicana (1604), poema descriptiu, i El siglo de oro en las selvas de Erífile (1607), recull de 12 èglogues en vers i en prosa.