Fou deixeble i amic de Dürer, a l’obrador del qual treballà com a oficial vers 1502-08. A Friburg de Brisgòvia féu el políptic de l’altar major de la catedral (1512-17), la seva obra més important.
Estigué relacionat amb el grup d’humanistes d’Estrasburg; en moltes de les seves obres s’expressà amb un erotisme robust, i conjuminà el culte renaixentista al nu amb un simbolisme morbós d’arrel germànica, cosa que el fa un dels millors representants del manierisme alemany.
Cap als darrers anys de la seva vida pintà obres com La mort i les edats de la dona (~1540, Museo del Prado) i Les set edats de la vida femenina (1544, a Viena), que mostren la seva obsessió pels temes medievals del pas del temps i de la mort.
Les tres edats de l’home (1539), de Hans Baldung
Fou també un bon retratista.