Líder conservador als comuns, fou primer ministre (1902-05) i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar. La qüestió del lliure canvi dividí el partit; perdé les eleccions (1906) i dimití (1911) la direcció del Partit Conservador. Més tard fou lord de l’Almirallat (1915) i ministre d’Afers Estrangers (1916-19). Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour (1917) i signà el tractat de Versalles (1919). Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics. Li fou concedit el títol de comte de Balfour (1922).