Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana. Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades (1951) i Vida (1951), i fou curador de l’edició Alguer, Cara de roses (1961). L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia El fill llunyà en el jocs florals de maig del 1959 a París. Dins l’obra Contes i rondalles, publicà “Cents anys i passa” (premi Universitat d’Ajaccio 1999) i “La rondalla del corall” (contes infantils, 2000).