De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya. Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa: Tišina (‘Silenci’, 1898). La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle: Sbornik Stikhotvorenij (‘Recull de poesies’, 1890), Pesni mstitel’a (‘Cançons del venjador’, 1905). Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos.