Intervingué en la creació d’importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d’operacions. El 1934 presentà suspensió de pagaments. La intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors. Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de préstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat; de manera que el 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español (62,8% de participació el 1997), estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida. El 1998 els recursos propis eren de 128 000 milions de pessetes i el volum dels dipòsits de 95 000 milions de pessetes.