Monjo olivetà, fou fundador de l’Accademia dei Floridi de Bolonya (1615), a la qual succeí l’Accademia dei Filomusi (1662). Continuador d’Orazio Vecchi en la producció del madrigal dramàtic, és original en contrasts ambientals de moments delicats i seriosos amb altres d’humor (com el contrapunt d’un gos, una puput, un gat i un mussol, sobre un baix que imita el gregorià, al Festino nella sera del giovedì grasso, 1606). La Pazzia senile (1598) i La prudenza giovenile (1607), entre d’altres, formen part d’aquesta producció seva. Fou un dels primers a usar el baix xifrat, indicacions de piano i forte, i la barra de compàs en les partitures de música vocal. Escriví alguns tractats teòrics (com les Conclusioni del suono dell’organo), on hom troba informacions sobre compositors, instruments i música del seu temps. Escriví també música vocal d’església (Concerti ecclesiastici, 1595; misses, motets) i música instrumental (Canzoni alla francese a 4 voci per sonar, Moderna armonia, Canzonette a 3 voci).