El 1913 féu suspensió de pagaments a conseqüència del pànic creat per la Revolució Mexicana. Fou el primer banc espanyol que posà en pràctica el model comercial de banca i captació de comptes corrents, descompte comercial i xarxa important d’oficines. En el Pacto de las Jarillas (1944) amb el Banco Urquijo, l’intercanvi d’accions accentuava el caràcter comercial i industrial de l’un i l’altre, respectivament. Absorbí també les filials del Banco Urquijo Catalán. El 1982, a petició del Banco de España, assumí la gestió del Banco Urquijo i de Bankunion, dels quals promogué la fusió, que donà lloc al Banco Urquijo-Unión. En dificultats des del 1985, el 1991 fou absorbit pel Banco Central. La nova entitat adoptà el nom de Banco Central Hispano .