Dissolta el 1850, del 1851 al 1885 se succeïren Francesc Fremont, Rafael Berga (1858), Joan Capdevila (1863) i Josep Sampere (1870) en la direcció d’una banda d’una quarantena de músics. L’any 1886 fou reestructurada o creada —si hom considera les característiques actuals— la Banda Municipal, i fou creada al mateix temps l’Escola Municipal de Música, amb la qual s’havia de trobar íntimament lligada, sota un sol director i amb la col·laboració, en general, dels mateixos professors. Durant deu anys assolí una perfecció notable, dirigida per Josep Rodoreda. Aquest fou succeït el 1896 per Antoni Nicolau, que no acceptà sinó la direcció de l’Escola. La Banda, amb els directors Celestí Sadurní i (des del 1910) Cristòfor Castañé, restà progressivament minvada de personal i entrà en decadència. El 1915 en fou nomenat director Joan Lamote de Grignon, que exigí la independència de l’Escola i obtingué un augment de músics (fins a 64). Començà, llavors, l’època més brillant, en la qual fou introduïda al Principat molta part del repertori simfònic adaptat a la banda, i foren fetes tandes de concerts a França i a Alemanya. Des del 1939 la direcció estigué a les mans de Ramon Bonell, i des del 1955, de Ricard Lamote, fill de Joan. Quan fou creada l’Orquestra Municipal, el 1943, la Banda restà quasi reduïda a la secció de vent d’aquella. Però el 1958 fou una altra vegada reorganitzada, amb vuitanta-vuit músics sota la direcció de Joan Pich Santasusana, succeït per Josep González (1967-69), Enric Garcés (1969-79), Francesc Elias (1979-80) i Albert Argudo (1981-93) i Josep Mut (1993-2007). Després d’un període de transició, i amb l’objectiu de conferir un nou impuls a la formació, el 2008 es nomenà titular el compositor Salvador Brotons i s’establí com a seu estable de la banda l’Auditori de Barcelona.