És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb C.H. Best i J. Macleod, al descobriment de la insulina (1921), pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina (1923), que compartí amb Macleod. Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi.