'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya (de la qual prengué nom la dinastia), i tingué dos fills: Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126. Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les Illes Balears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica. En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà. Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern de les Illes Balears, mentre que ‘Alī ibn Isḥāq ibn Ġāniya portava la rebel·lió antialmohade a terres nord-africanes ajudat per les tribus àrabs nòmades Banū Hilāl i Banū Sulaym i mercenaris turcmans de Trípoli. Mort ‘Alī (1188), Yaḥyà ibn Iṣhāq ibn Ġāniya continuà la lluita fins a la mort (1237), malgrat que aviat, amb la caiguda de Mallorca sota els almohades ( ‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Ġānīya ), restà privat de l’ajuda de la metròpolis balear. L’actuació dels Banū Ġāniya precipità la decadència almohade, i representà una de les crisis més greus que assolaren Barbaria a causa dels continuats saqueigs i pillatges a què fou sotmesa la regió.