i Banyeres de Mariola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Banyeres de Mariola

Nom històric deBañeres
Municipi
Alcoià
Nom històric deBañeres
Municipi de l’Alcoià, al vessant occidental de la serra de Mariola.
Població: 
7.240 h
[2009]
Extensió: 
50 km2

Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest. Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra. L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha (el 58% del terme), i es troba sobretot a la serra de Mariola; és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents (unes 1 500 ha). Les terres conreades passen de les 2 000 ha (el 41 %); el regadiu en comprèn 358, i aprofita les aigües del Vinalopó: a les vores, a la zona més plana del terme, hi ha conreus d’hortalisses, cereals, farratge i arbres fruiters, sobretot pomeres. El secà ocupa el 83,7% de l’àrea conreada entre la serra de Mariola i les hortes i la part occidental del terme. Els conreus principals són el de cereals de secà: l’olivera, la vinya i l’ametller. La terra és explotada directament per llurs propietaris. La ramaderia hi té poca importància. En canvi, la indústria hi ha adquirit gran força, a causa de la irradiació del nucli alcoià, i ha convertit Banyeres en una vila industrial d’unes característiques similars a Alcoi. Les indústries més importants són la tèxtil (sobretot, regenerats i gènere de punt) i la paperera; hi ha indústria petita i mitjana, la major part de tipus familiar. Les tres quartes parts de la població activa treballen a la indústria; la població activa agrícola (el 7%) viu majoritàriament a les masies disseminades. La població, després d’augmentar considerablement durant la segona meitat del s XIX, restà estancada fins el 1940; a partir d’aleshores ha tingut una expansió important, sobretot a partir del 1950 amb un creixement permanent que li ha permès doblar el nombre d’habitants des del 1900. La vila (7 154 h agl [2006], banyerins ; 816 m alt.) és al coster de la serra de Mariola, sota el tossal de l’Àguila; hi ha nombroses masies a la zona més plana disseminades a les caseries de la Marjal, el Bovar i el Camp d’Or, i als Pinarets, caseria a la vall del barranc del mateix nom. L’eix de comunicacions és la carretera d’Ontinyent a Villena, que passa separada del poble; el ferrocarril de via estreta, tancat el 1969, empalmava des de Cieza (Múrcia) a Muro del Comtat amb el de Gandia a Alcoi. Al mig de la vila es conserven les restes de l’antic castell de Banyeres , seu del museu sobre les festes populars de Moros i Cristians. El 1381 el lloc fou adquirit per la vila de Bocairent, al terme de la qual pertangué fins el 1618. Durant la Guerra de Successió es mantingué a favor de Felip de Borbó, el qual el 1708 li concedí el títol de vila reial, fidel i lleial. L’església parroquial de Santa Maria fou construïda entre el 1734 i el 1752 en substitució de l’antiga, gòtica, assentada al peu del castell.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...